Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, de La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campió individual d’Espanya en sabre (1968), i de Catalunya en floret (1963, 1966) i en sabre (1964, 1968). Guanyà la primera edició del Trofeu Artemi Bordas. Com a veterà, disputà set Campionats del Món (2003, 2004, 2006, 2008, 2009, 2011, 2012) i quatre d’Europa (2005, 2008, 2009, 2010) amb la selecció espanyola. Fou un dels artífexs de la creació de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, en què ha estat tècnic de la secció d’esgrima. També fou entrenador a La Salle Bonanova i el Sant Ignasi, i entre els seus deixebles hi ha Alberto Martínez, Miquel Roca i José Luis Retuerto. Fou secretari tècnic de la Federació Catalana d’Esgrima, i formà part de la seva junta directiva, al final dels seixanta i a l’inici dels setanta. És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre.