Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Centre Acadèmic d’Escalada (CADE) des del 1981, és guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM). Durant les dècades de 1980 i 1990 feu escalades de dificultat als Pirineus i als Alps. Destaquen la primera hivernal estatal a la paret nord del mont Cerví, juntament amb Joan Martínez (1990); la cara nord de l’Eiger (1990); la primera estatal a la cara nord del Scheideggwetterhorn, als Alps Bernesos, amb Lluís Giner (1991), i l’esperó Walker de les Grans Jorasses (1992). El 1986 assolí el cim del Nun durant una expedició d’àmbit estatal. Formà part de dues expedicions a l’Everest: la primera (1989), sense èxit, per l’aresta nord-est i la segona (1992) per l’aresta sud-est, en la qual un membre del grup assolí el cim. Dirigí el centre de tecnificació d’alpinisme de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (2003-11).