Vinculat sempre al Club Natació Barcelona, fou campió d’Espanya de 100 m lliure quatre vegades (1958-61) i establí el rècord estatal de la prova (1960). Disputà els Jocs Olímpics de Roma (1960). Després es dedicà al waterpolo i es proclamà campió de Lliga (1966) amb el seu club i formà part de la selecció espanyola. Rebé la placa d’honor (1965) de la federació espanyola i la medalla d’or (1966). Directiu del CN Barcelona des del 1971, presidí la comissió de waterpolo i el 1982 passà a ser-ne vicepresident. Arquitecte de professió, s’encarregà de les obres de remodelació del CN Barcelona.