S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona, on feu d’aplegapilotes i d’ajudant dels entrenadors. El 1952 passà a ser entrenador del Club Esportiu Hispano Francès. L’any 1956 entrà a l’equip d’alta competició del Club Tennis Barcino, primer com a ajudant de direcció i posteriorment com a professor. El 1962 tornà a entrenar el RCPB fins que el 1965 retornà al Barcino. Fou director de la seva escola de tennis entre el 1979 i el 1997 (exceptuant uns anys a la dècada de 1980 que ho fou Lluís Bruguera). La seva condició d’entrenador professional el limità a competir en tornejos no amateurs. Guanyà, les dècades de 1950 i de 1960, nou Campionats d’Espanya (cinc en individuals i quatre en dobles) i catorze de Catalunya (vuit en individuals i sis en dobles). Participà en un Campionat del Món de professionals, on arribà als quarts de final. Com a entrenador del CT Barcino ha aconseguit nombrosos Campionats d’Espanya i de Catalunya amb diversos equips del club.