Practicant de pilota basca, natació i atletisme, fou defensor del moviment olímpic i fundador de la secció de pilota del Club Natació Igualada (pala i paleta), on també fou entrenador de waterpolo i de natació (1946-51 i des del 1970). Fundà, i fou president, del Club Natació Delfins de l’Anoia (1952-63) i artífex del frontó municipal del Molí Nou d’Igualada (1975). L’any 1970 fundà el Centre d’Activitats Esportives Igualada (CAD Igualada), una entitat per a promoure l’esport que forma part de l’Aliança Cultural, la qual presidí (1971). El 1986 fou president del Club Natació Igualada i, posteriorment, soci d’honor. Fou professor d’educació física en diverses escoles d’Igualada (1968-83). Rebé la medalla al mèrit esportiu de la ciutat d’Igualada (1964), la insígnia d’argent del Col·legi d’Àrbitres de la Federació Catalana de Natació (1982), la medalla al mèrit esportiu individual com a dirigent de la Federació Catalana de Natació (1993) i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1995), entre altres reconeixements.