Iniciat en la natació, passà a la secció de waterpolo del CN Barceloneta, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria (1964), participà en la primera Lliga estatal (1966) i capitanejà l’equip que trencà l’hegemonia en aquest esport del CN Barcelona (1969). Esdevingué àrbitre el 1973 i aconseguí la categoria internacional deu anys després. Arbitrà en els Jocs Olímpics de Seül (1988) i de Barcelona (1992). L’any 1998 arbitrà la final del Campionat del Món celebrat a Perth i la Final Four de la Lliga de Campions (fou el primer espanyol a fer-ho), i fou designat millor àrbitre per la LEN. El 1999 plegà després d’haver arbitrat més de 300 partits internacionals. La federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze (1988), d’argent (1993) i d’or (1999).
Lluís Cillero Zea
Arxiu Ll. Cillero