Pioner de l’handbol d’onze a Catalunya. Extrem ambidextre, jugà al SEU de Barcelona fins el 1950. El mateix any arribà a un acord amb el RCD Espanyol per a fer una secció d’handbol, però no prosperà i amb alguns companys creà una secció a la UA Sant Gervasi. També jugà al FC Júnior i al FC Barcelona. Fou testimoni de l’extinció de l’handbol d’onze i del naixement de l’handbol de set. Guanyà cinc Campionats de Catalunya (1948, 1950, 1953, 1954, 1955) i tres d’Espanya (1948, 1950, 1953). Fou internacional cinc vegades amb la selecció espanyola d’handbol d’onze, amb la qual jugà el primer partit oficial, i dues vegades amb la d’handbol de set.