S’inicià com a davanter al Col·legi Alemany. El 1945 passà a l’equip barceloní del Sindicato Español Universitario (SEU) i, posteriorment, jugà amb la UA Sant Gervasi (1950-53), el Júnior i el Centre d’Esports Sabadell. Marxà a l’Argentina i fitxà pel River Plate (1954-56), amb el qual guanyà tres campionats. El 1956 retornà al Sabadell i la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona (1957-63), on compaginà les tasques de jugador i entrenador. Es proclamà campió de Catalunya (1948, 1950, 1953, 1954, 1958) i d’Espanya (1948, 1950, 1953). Fou set vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà la segona edició del Campionat del Món d’handbol a onze (1958). També fou seleccionador estatal juntament amb Josep Vilà i Domingo Bárcenas. Un cop retirat, formà part del comitè tècnic de la federació espanyola. Rebé la medalla al mèrit esportiu (1952) i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1987). Publicà El handbol a onze català (1982).
Lluís Miracle Arola
MUSEU COLET