Conegut com el Zamora de l’hoquei, s’inicià a la Reial Societat Esportiva Pompeia (1918-19) com a davanter. La temporada següent passà al Reial Club de Polo (1919-28), amb què desenvolupà la seva carrera com a porter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya i quatre d’Espanya. Internacional en catorze ocasions, fou olímpic en els Jocs d’Amsterdam (1928). Posteriorment, presidí la Federació Catalana de Hockey (1933-44) i, arran de la fusió d’aquesta amb la de patinatge, dirigí la federació resultant fins el 1952. Juntament amb Joan Antoni Samaranch, organitzà el Campionat d’Europa de Patinatge Artístic i el Campionat del Món d’hoquei sobre patins, ambdós a Barcelona l’any 1951. Com a seleccionador estatal d’hoquei sobre herba (1955-60), aconseguí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Barcelona (1955) i en el torneig del Centenari de l’Hoquei Francès (1955). També guanyà la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Roma (1960). Rebé les medalles al mèrit esportiu de la federació espanyola (1946) i de la Delegación Nacional de Deportes (1960) i l’Stick d’Or de la Federació Catalana d’Hoquei, entre altres distincions. A partir del 1983 s’instaurà un trofeu amb el seu nom que premia el millor porter d’hoquei sobre herba de la temporada.