Fou seleccionat per fer unes proves físiques d’Educación y Descanso, on inicià una carrera atlètica que el convertí en un dels millors especialistes estatals de fons de la segona meitat dels cinquanta. Estigué un any al RCD Espanyol i després al FC Barcelona. Fou campió de Catalunya de cros (1956), individual i per equips, de 5.000 m (1958) i de 10.000 m (1955, 1958, 1959, 1960). També fou campió d’Espanya de cros (1956) i subcampió (1957, 1958, 1959), de 5.000 m (1955, 1956) i de 10.000 m (1956, 1957, 1959). Disputà deu edicions consecutives del Cros de les Nacions (1954-63). El seu millor resultat fou un desè lloc a Sant Sebastià (1955), on la selecció estatal aconseguí la tercera posició per equips. També competí en els Jocs Mediterranis de Barcelona (1955) on fou segon en els 10.000 m i de Beirut (1959), on fou campió en 5.000 m i tercer en 10.000 m. Un cop retirat, aconseguí el títol d’entrenador i preparà atletes internacionals, entre els quals destaca Manuel González, olímpic a Los Angeles (1984).