Començà jugant al Club Universitari (1928). Jugà també al Júnior Futbol Club de Sant Cugat (1929-30), al FC Barcelona (1931-32), al Barcelona Tennis Club (1933) i al Reial Club de Polo (1934-36). Guanyà el Campionat de Catalunya (1931). Durant la Guerra Civil emigrà a Lugano (Suïssa), on seguí jugant. Acabada la guerra tornà al Reial Club de Polo i poc després fitxà pel FC Barcelona (1941-42), amb el qual es proclamà campió d’Espanya (1942). L’any següent jugà a València i posteriorment al Club Atlético Aviación de Madrid (1944-46), amb el qual aconseguí la Copa de Castilla. En aquest període també feu d’entrenador. El 1947 tornà al FC Barcelona, i es retirà el 1951. Per altra banda, debutà amb la selecció espanyola el 1934 i participà en els Jocs Olímpics de Londres (1948). A la dècada dels seixanta fou entrenador dels juvenils del FC Barcelona i delegat de l’equip entre el 1973 i el 1979. Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Guipuscoana (1945), la medalla de la Federació Espanyola d’Hoquei (1950) i la de la Federació Catalana d’Hoquei (1965). El 1979 obtingué la Medalla d’Honor del FC Barcelona. Finalment, també rebé la medalla al mèrit esportiu del Comitè Olímpic Internacional i de la Generalitat de Catalunya.