S’inicià en la pràctica del tennis el 1929 i un any després es feu soci del Reial Club de Polo. El 1933 ingressà a les files del Reial Club de Tennis Barcelona. Jugà els campionats de Camprodon, s’Agaró i Sitges (1936), únics campionats internacionals de l’època. Acabada la Guerra Civil, jugà a la primera categoria estatal (1944), especialitzant-se en dobles i fent parella habitualment amb Màrius Castellà. Entre el 1945 i el 1960 guanyà més de 300 trofeus de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar el Campionat de Catalunya de dobles guanyat juntament amb Jaume Bartrolí (1946) i el Torneig Internacional de Roma (1950), que conquerí juntament amb Lluís Carles, Jaume Bartrolí i Fernando Olózaga. Fou president de la Federació Catalana de Tennis entre el 1944 i el 1964. També actuà com a àrbitre internacional en nombroses ocasions, destacant les eliminatòries de la Copa Davis disputades al Reial Club de Tennis Barcelona. Rebé la medalla d’or i brillants del club.