Jugà amb el Club Turó de Barcelona (1949-51) i el Reial Club Deportiu Espanyol (1951-58), amb el qual conquerí cinc Campionats de Catalunya (1952, 1953, 1955, 1956, 1958) i quatre d’Espanya (1954-57). Amb la selecció espanyola, debutà el 1952, jugà 148 partits, i guanyà tres Mundials (1954, 1955, 1964), tres Europeus (1954, 1955, 1957), quatre Copes de les Nacions (1952, 1957, 1959, 1960) i una Copa Llatina (1958). El 1959 marxà a Bèlgica per motius professionals i fou jugador entrenador del Sunday’s de Brussel·les fins el 1961. Quan tornà a Catalunya fitxà pel Club Esportiu Laietà (1962-66), el Girona Hoquei Club (1966-67) i el Club Patí Vilanova (1967-69), amb el que guanyà el seu cinquè Campionat d’Espanya (1968). Un cop retirat entrenà el Laietà (1969-70), l’Igualada (1970-71) i la UE Horta (1973). El 1972, fitxà pel recent creat equip d’hoquei sobre gel del Futbol Club Barcelona, esport que ja havia practicat en el Club Alpí Núria (1954-56). Es retirà com a jugador entrenador el 1976, a 45 anys, després d’haver guanyat la Copa del Rei i d’haver marcat deu gols entre la semifinal i la final. També assolí tres subcampionats de Lliga (1974, 1975, 1976) i dos de la Copa del Rei (1973, 1974).