Debutà en els campionats del Frente de Juventudes (1948), però desenvolupà la major part de la seva vida atlètica al Futbol Club Barcelona. Fou un dels millor corredors d’obstacles de la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta. Guanyà vuit vegades el Campionat d’Espanya dels 3.000 m obstacles (1956-62, 1964) i dels 5.000 m (1961). En els Campionats de Catalunya guanyà cinc vegades els 3.000 m obstacles (1957, 1959, 1960, 1962, 1964), dues els 1.500 m (1958, 1959) i una els 5.000 m (1961). Fou el primer atleta espanyol que baixà dels 9 min en els 3.000 m obstacles (8.56,2 min en els Campionats d’Europa del 1958) i el 1960 rebaixà el rècord d’Espanya a 8.48,6 min. Participà en els Campionats d’Europa (1958) en els 5.000 m i els 3.000 m obstacles. Fou finalista (1955) i subcampió (1959) en els Jocs Mediterranis. També fou un habitual del cros i participà en sis ocasions en el Cros de les Nacions.