Davanter centre, és considerat el jugador més emblemàtic de la història del Club Esportiu Europa i una de les grans estrelles del futbol català dels anys vint i trenta. Jugà al club de Gràcia deu temporades (1922-32) i la primera temporada, la més brillant en l’historial del club, es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya. Formà part de l’equip que participà en la primera edició de la Lliga espanyola, la temporada 1928-29. Fou un dels màxims golejadors del torneig amb 11 gols. Actuà a la màxima categoria dues temporades més, fins a l’edició 1930-31. Abans de fitxar per l’Europa jugà en l’Internacional (1919-20) i el Júpiter (1920-22) i posteriorment al Martinenc (1932-33), l’Espanyol (1933), el Sabadell (1934), el Tàrrega (1934-35), el Santfeliuenc (1935-36) i, després d’un any d’inactivitat, de nou a l’Espanyol (1937-38), en plena Guerra Civil. Jugà cinc partits amb la selecció de Catalunya. Els anys quaranta entrenà alguns equips, entre d’altres, el Manresa i el Sant Andreu. L’any 1967 fou distingit amb la medalla d’argent per la Federació Catalana de Futbol.