conegut com Carioco. Es formà al CN Barceloneta, amb el qual conquerí una Copa Catalana, un Campionat d’Espanya de primera divisió (1973) i dues Lligues estatals (1973, 1974). També participà en la Copa d’Europa de clubs (1974) i en la Recopa d’Europa del 1975 (semifinalista) i el 1976 (finalista). El 1981 passà al CN Montjuïc, on aconseguí un nou títol de Lliga (1984) i jugà en tres ocasions la Recopa d’Europa de clubs, i aconseguí una medalla de bronze (1981), una d’argent (1982) i un lloc de finalista de quarts (1983). Amb la selecció estatal absoluta fou 231 vegades internacional en el període 1975-84 i participà en dos Jocs Mediterranis, en tres Campionats d’Europa (aconseguint una medalla de bronze el 1983), en quatre Campionats del Món i en els Jocs Olímpics de Moscou (1980), on assolí el quart lloc. El 1984, en el torneig de Dordrech (Alemanya), preparatori per als Jocs Olímpics de Los Angeles, patí una greu lesió ocular que estroncà la seva trajectòria esportiva. Seguí vinculat al waterpolo com a entrenador de categories inferiors. Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola d’argent (1979) i d’or (1980) i la extraordinària al mèrit esportiu (1983).