Conegut com Lolo Ibern, com a nedador s’especialitzà en llarga distància. Guanyà dues vegades la Travessia del Port de Barcelona, establint el 1964 un rècord que perdurà durant vint anys. Posteriorment passà al waterpolo, esport que practicà des del 1965 fins al 1974. El 1969 amb el Club Natació Barceloneta derrotà l’aleshores invicte Club Natació Barcelona. Amb aquest equip guanyà els Campionats d’Espanya (1970, 1973, 1974), a més de la Copa (1973). Fou vuitanta-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en dos Campionats d’Europa, entre d’altres, el de Barcelona (1970), en el Preolímpic de Munic (1972) i en els Jocs Olímpics de Mèxic (1968). El 1976 es convertí en l’entrenador del CN Barceloneta. Després del Mundial de Berlín (1978), passà a ocupar el càrrec de seleccionador espanyol i gràcies a l’equip estatal obtingué una quarta posició en els Jocs de Moscou (1980) i Los Angeles (1984), el Campionat del Món júnior (1980) i la medalla de bronze al d’Europa (1983). El 1984 abandonà el càrrec, però acudí als Jocs Olímpics de Seül (1988), com a president de la comissió de waterpolo de la federació espanyola. Paral·lelament, el 1985 s’incorporà com a director d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, càrrec que ocupà fins el 1996. També formà part del Comitè Tècnic de la Federació Internacional de Natació i de la Lliga Europea de Natació (1988-94). Entre el 1998 i el 2001 fou el gerent del Club Natació Atlètic-Barceloneta (1998-2001). El 2003 exercí de director del Campionat del Món de Natació celebrat a Barcelona. El 2004 fou delegat per a Federacions i Institucions de la Secretaria General de l’Esport, el 2007 director de Política Esportiva de la Secretaria general de l’Esport i, posteriorment, secretari general de l’esport. El 2010 fou nomenat director de competició del Mundial de Natació de Barcelona 2013.