Soci del Reial Club de Polo de Barcelona, fou subcampió d’Espanya absolut de dobles (1965), modalitat en la qual també destacà en categoria de veterans. Fou 35 anys membre de la directiva del seu club (1957-92) i arribà a ser-ne vicepresident i president (1984-92). Col·laborà en l’organització del primer Campionat del Món d’hoquei sobre herba celebrat a Barcelona (1971) i durant els Jocs Olímpics de Barcelona (1992) participà en l’organització de les proves hípiques. Fou també tresorer i president del comitè de veterans de la Federació Espanyola de Tennis i membre del comitè de veterans de la Federació Europea de Tennis. L’any 1997 fou nomenat president d’honor del seu club i l’any 1995 obtingué la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.