Ingressà a la Residència Blume de Barcelona, provinent del València CF, gràcies a una beca de la Federació Espanyola d’Atletisme (1970). Fitxà pel Club Natació Barcelona (1970-72) i posteriorment passà al Futbol Club Barcelona. Fou campió de Catalunya de 400 m tanques (1971) i en un parell d’anys establí fins a vuit rècords catalans. Sempre en la mateixa prova, assolí dos títols estatals (1972, 1973) i un de 400 m en pista coberta (1973). Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en els Jocs Olímpics de Munic (1972), en uns europeus a l’aire lliure (1971) i en uns de pista coberta (1973), en la prova de 400 m llisos. Aconseguí la medalla de plata en els Jocs Mediterranis (1971). L’any 1973, la federació el sancionà amb tres anys d’inhabilitació, fet que propicià la seva retirada prematura.
Manuel Soriano Nieto (en primer terme)
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME