Fou la primera dona amb aquest càrrec a Catalunya (1988) i a Espanya (1992). Als Jocs Paralímpics de Barcelona (1992) aconseguí que les proves de petanca per a discapacitats tinguessin àrbitres especialitzats i, ella mateixa, adaptà les normes generals del joc a les necessitats d’aquest col·lectiu. Ha exercit en els Special Olympics (1999, 2003) i en diversos Campionats del Món i tornejos internacionals de petanca i petanca adaptada. Des del 1993 fins al 2010 ha estat membre del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Petanca i ha presidit els àrbitres de Catalunya. El 2003 rebé el premi a l’Esperit Olímpic del Comitè Olímpic Català.