Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica. Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv (1968) amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3. En l’edició següent (Munic, 1972) guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics.