El 1926 la seva família es traslladà a Barcelona. S’inicià en la boxa a catorze anys al Club de Boxa Mediterrani, secció pugilística del Club Esportiu Mediterrani. El 1935 passà al Club Deportiu Margarit, on compaginà futbol i boxa fins a l’esclat de la Guerra Civil. Reprengué l’activitat de la mà dels mànagers Clemente i Goya. Debutà com a púgil amateur el 1941 i es proclamà tres vegades campió d’Espanya (1941, 1942, 1943) i de Catalunya (1941). Integrà la selecció estatal que participà en els Campionats d’Europa, en la categoria de pes mosca (1942, 1943), i també representà la selecció catalana en enfrontaments contra púgils professionals. Després de disputar 92 combats com a amateur, el 1944 debutà en el camp professional en la categoria de pes gall. El 1952, després de patir una lesió en un combat, abandonà la pràctica de la boxa. Posteriorment exercí com a assessor del seu germà Antoni (Díaz II), boxejador campió d’Espanya i de Catalunya amateur i professional. El 1944 rebé la medalla al mèrit pugilístic i també fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).
Marià Díaz Méndez
Història de la Boxa