S’inicià al FC Barcelona. El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas. La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts. Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història (1953). També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers. Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona. La federació espanyola li concedí la medalla de plata (1961), i la ciutat de Barcelona, la medalla al mèrit. També exercí d’entrenador i d’àrbitre.