S’inicià al Centre Parroquial Canonge Rodó del barri de Sant Martí de Provençals i, el 1949, obtingué la primera llicència amb el CC Leridano. El 1952 passà al Club de 7 a 9 i, posteriorment, jugà a l’Oasis i al Mayda. Fou campió d’Espanya individual (1957, 1964, 1965), de dobles (1958) i per equips amb tres clubs diferents: el de 7 a 9 (1953, 1955), l’Oasis (1957) i el Mayda (1965, 1966, 1967, 1969, 1970, 1972). També guanyà la Lliga amb el Mayda (1971, 1972). En els Campionats de Catalunya, guanyà set títols: quatre d’individuals (1957, 1959, 1960, 1961) i tres per equips (1953, 1955, 1957). Participà en quatre Campionats d’Europa (1962, 1964, 1966, 1968) i dos Mundials (1965, 1969). Un cop retirat, fou entrenador del Mayda, l’Èpic de Terrassa i el Barcino, i director tècnic de la federació espanyola (1977-81). Presidí la federació de Barcelona (1973-77) –en l’època que no hi havia la federació catalana– i fou membre de la federació internacional. Rebé la insígnia d’or de les federacions espanyola, barcelonina i de Granada, la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1995).
Martí Olivar Lalana
MUSEU COLET