Mig volant, procedent de l’equip del seu poble, ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona l’any 1950, amb el qual es proclamà campió d’Espanya (1951). Després, jugà amb l’equip amateur barcelonista (1952-54) i amb el filial, l’Espanya Industrial (1954-56), amb el qual ascendí a primera divisió (1955-56). Jugà al primer equip blaugrana (1956-66) fins la seva retirada, i disputà 372 partits i marcà 43 gols. Guanyà la Lliga (1959, 1960), la Copa del Generalísimo (1957, 1959, 1963) i la Copa de Fires (1958, 1960, 1966). Fou subcampió de la Copa d’Europa (1961) i de la Copa de Fires (1962). Amb la selecció estatal debutà durant la temporada 1956-57 i hi jugà dotze vegades i marcà 2 gols, i disputà la Copa del Món (1962). Jugà tres cops amb la selecció catalana i marcà un gol. El 12 d’octubre de 1966 el Barça li oferí un homenatge juntament amb el seu company Sígfrid Gràcia. Més tard estigué molt vinculat a l’agrupació d’antics jugadors del club, l’Agrupació Barça Jugadors, tant com a jugador (disputà 167 partits amb l’equip de veterans) com en funcions de directiu (en fou president en 1999-2003 i després fou nomenat president honorari vitalici).