S’inicià al Club Natació Barcelona, on actuà tant de porter com de defensa i guanyà tots els títols de l’època. Després de la Guerra Civil Espanyola, tornà a competir i fou campió d’Espanya (1942-46). Ja retirat, es dedicà durant vint anys a l’arbitratge, primer en l’àmbit estatal i, des de l’europeu del 1954, també en l’àmbit internacional, arribant a ser un dels àrbitres més destacats del panorama mundial. Participà en els Jocs Olímpics de Roma (1960), Tòquio (1964), Mèxic (1968) i Munic (1972), i arbitrà 232 partits internacionals. Representant espanyol en la LEN i en la FINA, presidí el Col·legi Espanyol d’Àrbitres. Com a dirigent fou vicesecretari del CN Barcelona. Rebé tota mena de distincions i premis de clubs, federacions i organismes internacionals.