Amb el Club Natació Barcelona es proclamà campió de Catalunya (1941, 1942, 1943) i campió d’Espanya de primera categoria (1944). Fou vint-i-quatre vegades internacional amb la selecció espanyola. Com a dirigent, formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona (1955) i presidí la Federació d’Esgrima de Catalunya (1956-60), càrrec des del qual impulsà la celebració del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona. Fou president de la Federació Catalana de Natació (1957-67) després d’haver ocupat, també, la vicepresidència de la federació espanyola (1966-67). Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana (1964) i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1995).