Mestre d’escacs, es proclamà campió de Catalunya absolut el 1971. Fou una de les figures més destacades dels escacs catalans de la seva generació. Publicà diversos llibres sobre teoria i obertures d’escacs. Un cop retirat de la competició, exercí com a àrbitre nacional, formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Escacs i presidí el Club d’Escacs Barcelona. El 2016 rebé la Insígnia de Plata de la Federació Catalana d’Escacs.
Es llicencià en ciències físiques, medicina i economia per la Universitat de Barcelona, on també es doctorà en ciències econòmiques i empresarials. Fou catedràtic de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Pompeu Fabra, i posteriorment catedràtic emèrit de la Universitat Rovira i Virgili.