S’inicià com a patinador al començament dels anys cinquanta al Club Turó. Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya, plusmarquista estatal de 5.000, 10.000 i 20.000 m en pista i internacional amb la selecció espanyola. Simultàniament, començà a jugar a hoquei a l’equip juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, i posteriorment, onze temporades en el CT Barcino, una en el CP Vilanova, quatre en el RCD Espanyol, quatre en el CE Vendrell, una en el CP Calafell i una en el CN Caldes, on es retirà a quaranta anys. Guanyà dues lligues del Campionat de Catalunya, una amb el Vilanova (1966) i l’altra amb l’Espanyol (1969). A partir de la temporada 1972-73 jugant al Vendrell compaginà les tasques de jugador i d’entrenador al Vendrell, el Calafell i el Caldes, i posteriorment dirigí el Masquefa, l’Espanyol, el Molins de Rei, el GEiEG i el Barcino. Com a jugador fou internacional juvenil i absolut.