Membre de la Penya Ciclista Baix Ebre, s’inicià en el ciclisme de carretera i l’any 1966 se centrà en les curses de sis dies i en persecució individual i per equips. El 1968 passà a les files del Picadero Damm i guanyà alguns trofeus provincials. Fou campió d’Espanya de persecució individual quatre anys consecutius (1972-75). Participà en els Jocs Olímpics de Munic (1972) en la prova de persecució de 4. 000 m. Guanyà el Campionat del Món en pista en l’especialitat darrere moto (1975). També aconseguí la medalla de plata (1975) i la de bronze (1974) al Campionat del Món de ciclisme de mig fons. Després de la seva mort, el Club Ciclista Jesús organitzà una reunió de ciclisme de pista que prengué el nom de Memorial Miquel Espinós.