S’inicià en l’Orfeó Vigatà i posteriorment en el Club Billar Vic. A Barcelona tingué com a mestres Álvarez Ossorio i els belgues René Vingerhoedt i Emile Wafflard, amb els quals arribà a primera categoria en les especialitats de sèrie. Posteriorment retornà a Vic, on defensà de nou el CB Vic. Sempre en les especialitats de lliure i en els quadres 47/1, 47/2 i 71/2, en els anys 70 i 80 aconseguí quatre Campionats d’Espanya i dotze subcampionats, així com quinze Campionats de Catalunya. Fou dotze cops internacional amb Espanya en el camp individual i formà part dels equips espanyols de pentatló i de triatló. També guanyà el Torneig Internacional de Trieste, el Torneig Internacional de Tolosa i el Trofeu Mercat del Ram de Vic. Fou nomenat millor esportista de Vic (1972) i osonenc de l’any (1986), i rebé la distinció especial de la Generalitat de Catalunya per la seva dedicació i per la difusió de l’esport català. Se li concedí el premi especial com a esportista de la Federació Catalana de Billar en el seu setanta-cinquè aniversari i també com a directiu de la mateixa federació. Ja retirat, juntament amb Miquel Llompart i Carles Borrell, creà l’Escola d’Ensenyament de Billar, alguns alumnes de la qual, com Esteve Mata i Raül Conca, aconseguiren grans èxits internacionals.