Competí pel FC Barcelona (1947-51), l’OAR de Barcelona (1951-55) i l’equip del Cercle Catòlic de Gràcia (1955-58) en curses de velocitat i salt de llargada. L’any 1958 deixà la pràctica atlètica i entrà a formar part del Col·legi Català de Jutges, que presidí a partir del 1964. Assolí la categoria de jutge estatal el 1964 i de jutge àrbitre estatal el 1972. Formà part del jurat tècnic en dos Jocs Iberoamericans, en un Campionat del Món (1995) i en dos d’Europa (1968, 1975) en pista coberta, i en una Copa del Món (1989), en una Copa d’Europa (1992) i en diverses edicions del Míting Internacional Ciutat de Barcelona. També fou jutge de salts en els Jocs Olímpics de Barcelona (1992). Fou vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme (1976-84) i director de la Cursa d’El Corte Inglés durant disset anys. Rebé la insígnia d’or (1965) i l’ensenya d’argent (1983) de la FCA i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1995).
Miquel Fernández Bada
Museu Colet