Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya. La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor. El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa (1975, 1976), dues Lligues (1975, 1976) i tres Copes d’Espanya (1969, 1974, 1977) en el seu palmarès. Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola (1968). El 1979 tornà a jugar amb el Club Patí Ripoll, a primera divisió, amb el qual pujà a la màxima categoria el 1982, i penjà definitivament els patins el 1983. Fou el màxim golejador de la Lliga, tant de divisió d’honor com de primera, més de deu vegades, i l’inventor del “gol del tonto”, el que marca un davanter passant per darrere de la porteria i sorprenent el porter per la banda contrària. Des del 2009 es juga un torneig de veterans a Sant Hipòlit de Voltregà que porta el nom de Memorial Miquel Recio en record seu.
Miquel Recio Martín (amb la copa)
CP VOLTREGÀ