Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de La Salle Bonanova, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de floret. Es proclamà campió individual de Catalunya (1976, 1978, 1986) i d’Espanya (1976, 1977, 1985). També fou campió estatal per equips (1977, 1978, 1979, 1984) i universitari (1980), tant per equips com individual. Amb la selecció espanyola, disputà tres Campionats del Món (1975, 1977, 1978) i els Jocs Olímpics de Moscou (1980), fou finalista en els Jocs Mediterranis (1975) i aconseguí la victòria a la Copa Berna (1978). S’adjudicà el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona (1984, 1988), la primera vegada com a floretista i la segona com a espasista. Àrbitre internacional (categoria B) d’espasa, floret i sabre, actuà com a president de jurat en els Campionats del Món júnior de Madrid (1978). Com a directiu, presidí la Federació Catalana d’Esgrima (1997-2006), de la qual és vicepresident des del 2009, i el Club d’Esgrima Fides. També és membre de la junta directiva de la Sala d’Armes Montjuïc i vicepresident de la Reial Federació Espanyola d’Esgrima. L’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport el distingí com a millor expresident de federació l’any 2010.