El nom prové del terme marche, utilitzat pels francesos per a arriar els animals de tir i que els anglosaxons adoptaren amb el so mush. El conductor del trineu és conegut com múixer. Aquest pot menar un tir d’entre vuit i dotze gossos des d’un trineu de dimensions més grans que el que s’utilitza en la pulca, una especialitat en què dos o tres gossos tiren d’un petit trineu en el qual només va el conductor. Una variant del múixing és l’esquijòring, en què un o diversos gossos tiren d’un esquiador mitjançant una corda. També es pot practicar el múixing sobre terra amb un kart, un tricicle o una bicicleta.
El trineu amb gossos fa segles que s’utilitza com a mitjà de transport a les regions àrtiques. Al principi del segle XX també fou utilitzat en les expedicions antàrtiques i pels buscadors d’or d’Alaska i el Canadà. Les primeres curses foren l’All Alaska Sweepstakes (1908) i l’American Dog Derby (1917). Practicat especialment a Amèrica del Nord, fou inclòs com a esport d’exhibició als Jocs Olímpics d’Hivern de Lake Placid (1932). Les primeres competicions d’Europa se celebraren als Alps suïssos l’any 1965, tot i que de seguida s’organitzaren curses als països del nord d’Europa. Els dos organismes reguladors d’aquest esport en l’àmbit mundial són la Federació Internacional d’Esports de Tir de Trineus (IFSS) i l’Associació Internacional de Competició amb Gossos de Tir (ISDRA). Una de les curses més importants i que feu augmentar l’afició pel múixing és la Iditarod, organitzada a Alaska des del 1973 en commemoració de la gesta d’un múixer que dugué queviures i medicines a Nome, Alaska, l’any 1925. Altres curses destacades són la Finnmarkslopet (1981), la Yukon Quest (1984), la desapareguda Alpirod (1988-95) i Le Grand Odyssée (2005).
El múixing començà a practicar-se a Catalunya al final dels anys vuitanta; la primera Lliga Catalana es disputà el 1990. La cursa de múxing més important del sud d’Europa i que passa per terreny català és la Pirena o Ruta Blanca dels Pirineus, organitzada per primera vegada l’any 1991; transcorre durant quinze dies pels Pirineus, i fou impulsada per Pep Parés, medallista al Campionat d’Europa de l’especialitat. Un dels múixers catalans més destacats és Josep Domingo, guanyador de la Pirena en dues ocasions i que ha participat en diverses curses internacionals. Altres múixers catalans destacats són Santi Campos, Xavier Martí, Miquel Àngel Martínez, Lázaro Martínez, que fou campió del món de múixing sobre terra (2013), i el jutge internacional Ramon Rojas. La primera escola de múixing de tot l’Estat es creà l’any 2000 a Bescaran, a l’Alt Urgell. La Federació Catalana d’Esports d’Hivern regula les competicions d’àmbit català. El 2012 hi havia una quinzena de clubs federats, entre els quals cal esmentar el Club d’Esquí Puigcerdà, el Club Mushing Lliçà d’Amunt, el Club Sportiu Mushing Barcelona, l’Entitat Cultural Gos Blanc, l’Associació Espanyola de Mushers, el Club Aranés d’Espòrts d’Iuèrn i l’Associació Esportiva Pallars. Algunes de les estacions d’esquí catalanes on s’han celebrat curses de múixing són Baqueira Beret, Boí Taüll, Espot Esquí, Portainé, la Molina, Rasos de Peguera o Sant Joan de l’Erm. Algunes han acollit, entre d’altres, la Pirena o el Campionat d’Espanya.