Passà la infantesa a Barcelona, i en tornar a la seva ciutat natal formà part, amb divuit anys, del Girona Sport Club, amb el qual disputà dos partits contra l’Sport Empordanès de Figueres (1909). Frustrada la continuïtat d’aquell equip per la manca de recursos i els efectes de la Setmana Tràgica, el 1910 passà a les files del tercer equip del FC Barcelona. De nou a Girona per fer el servei militar, fou davanter centre de l’Strong (1912-13), club en el qual captà l’afició popular amb els seus gols, una forta personalitat i el seu desplegament físic al costat de figures més joves que ell, com Roca, Bellsolà i Hormeu. El 29 de juny de 1922, en l’acte inaugural del camp d’esports de Vista Alegre, en reconeixement al seu paper en la introducció del futbol a la ciutat, lliurà un testimoni simbòlic en forma de mascota al porter de la UD Girona, Josep Prats.
L’estiu del 1913 es retirà de la pràctica del futbol i traslladà la seva passió esportiva a l’automobilisme. Membre del Reial Moto Club de Catalunya, des del 1916 pertanyé al comitè organitzador de les primeres voltes a Catalunya, on participà com a pilot o copilot de vehicles Buick. Guanyà una medalla d’or en la IV Volta a Catalunya (1920), juntament amb Joaquim Cuatrecases.