Fundador del Grup Excursionista Isards (1929), entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya. Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina. Formà part del primer Comitè Català de Refugis (1931) i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí (1933), i un dels primers àrbitres d’esquí catalans. És autor dels llibres Lliçons d’esquí(1980) i Els meus seixanta anys d’esquí(1993). El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.
Narcís Casas Devesa
Museu Colet