Campió peruà, s’establí a Barcelona des de la dècada de 1970 i guanyà els torneigs d’Alacant (1974), Reggio Emilia (1975), Orense (1977), Lanzarote (1977), on assolí el títol de Gran Mestre, i Terrassa (1989). Formà part del Club d’Escacs Vulcà, amb el qual assolí nombrosos Campionats de Catalunya i d’Espanya per equips. Participà en set Olimpíades d’escacs, en sis de les quals representà el Perú, i en la darrera, Espanya (1992). També participà amb la selecció catalana en Campionats d’Europa de veterans (2004, 2006, 2007, 2009). El seu màxim ELO foren 2.494 punts, que li suposaren la posició 577 del rànquing mundial (2000).