Pioner dels esports de neu a Catalunya. El 1916 pujà el pic de Posets (3.371 m). El 1919, conjuntament amb Josep M. Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya. Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920. Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa (1928) i el Râteau (1932). Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas. Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la flor de neu o edelweiss.