Fill de Pablo García del Amo, resident del Girona els anys 1952-56, s’inicià amb La Salle Girona. Després de proclamar-se campió d’Espanya amb la selecció juvenil catalana (1965) fitxà pel FC Barcelona. Interior dret, després de jugar amb el juvenil blaugrana i amb el Comtal (1966-67) fou cedit a l’Osasuna (1967-68) i al Calvo Sotelo (1968-69). La temporada 1969-70 ingressà al primer equip del Barça, on romangué fins a l’edició 1970-71. Disputà 63 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa (1971). Després destacà en el Saragossa (1972-79). Fou guardonat per Mundo Deportivo com a millor jugador de la Lliga 1974-75. Una greu lesió estroncà la seva trajectòria en el Saragossa i la campanya 1980-81 reaparegué amb el Girona. Acabà jugant en el Banyoles (1981-84). Actuà un cop amb la selecció estatal olímpica i també fou internacional juvenil. Com a entrenador dirigí, entre altres equips, el Girona i alguns equips femenins. Es casà amb la futbolista Immaculada Cabeceran.