El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970. Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis (1970-84). Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona (1972), i cofundà la Federació Europea de Tennis. Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol. El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici. És soci d’honor del Wimbledon All England Club (1979) i té la distinció d’or de l’International Tennis Hall of Fame (2001). També és president d’honor de la RFET i de la fundació de la mateixa federació, i se li atorgà el premi Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya. En el llibre Fair Play (2008) narra la trajectòria com a dirigent esportiu.