El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat. Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat. El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat. Col·laborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins(1961), Ermites i fonts montserratines(1967) i, juntament amb l’il·lustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí(1981). Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves cendres a la roca de Cara de Moro de Montserrat, indret que rebatejaren com la Roca d’en Pere.