S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona. Es proclamà campió de Catalunya absolut (1933, ex aequo amb Àngel Ribera) i d’Espanya per equips (1942). Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954. Col·laborà amb la Federació Catalana d’Escacs (FCE), de la qual fou conseller tècnic. Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa siciliana: variante Paulsen (1971) i Defensa siciliana: variante Najdorf (1972) i La defensa índia del rei (1978). Rebé la medalla al mèrit esportiu de la FCE (1989) i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1993).
Pere Cherta Clos
Museu Colet