Format a la Reial Societat de Tennis Pompeia, fou campió de Catalunya individual (1945), de dobles, amb J. Bartrolí (1947) i amb L.A. Viñamata (1948), i de dobles mixtos, amb Maria Isabel Maier (1950). En set ocasions fou campió d’Espanya individual (1936, 1945-50), en cinc ocasions campió de dobles, amb Jaume Bartrolí (1946-49) i amb J.M. Draper (1951) i en quatre ocasions campió de dobles mixtos amb Maria Isabel Maier (1946-49). El 1949 capitanejà l’equip espanyol de la Copa Davis. Fou professor de l’European Tennis Club de Brussel·les i director de l’Escola de Tennis del Reial Club de Polo de Barcelona, club que, en honor seu, organitza el Circuit Pere Masip.