Pere Pi Parera

(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 12 de juliol de 1940)

Pere Pi Parera

ARXIU P. PI

Pilot de motocròs i empresari.

Debutà en una competició de motocròs amb Derbi, empresa on treballava. Amb pocs anys guanyà unes 50 curses en la modalitat de gimcana, sempre pilotant una Derbi 98. L’any 1960 fitxà per Montesa, amb la qual aconseguí la majoria dels seus triomfs. El 1959 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat de 100 cc. Pioner en les curses fora d’asfalt, disputà nombroses proves de motocròs i de trial. En la primera modalitat, es proclamà campió d’Espanya de 125 cc (1961, 1963) i 250 cc (1961, 1962, 1965, 1966). Guanyà més de 25 proves arreu d’Europa i disputà diverses vegades el Mundial de motocròs fins que el 1966 decidí passar-se al trial. En aquesta modalitat també fou campió d’Espanya (1968) i aconseguí quaranta-vuit victòries consecutives en proves oficials, guanyà el Trial d’Espanya disputat a Califòrnia (1968), els 3 Dies de Santigosa (1972) i participà dues vegades en els Sis Dies Internacionals d’Enduro (1968, 1969). Fou el primer pilot que reuní els tres títols de campió d’Espanya de motocròs, velocitat i trial. Disputà també curses en altres modalitats, entre les quals destaca la victòria a les 24 Hores de Montjuïc en categoria Turismes (1958). Com a directiu de Montesa, dissenyà els models Enduro i Cappra, innovà promocionant el bicitrial i, l’any 1978, creà el Trial Indoor Solo Moto, prova pionera en el trial en pista coberta, de la qual fou responsable durant tretze anys. Amb la davallada de Montesa l’any 1983, creà l’empresa de bicicletes de trial Monty. Un cop jubilat, seguí vinculat al disseny i la innovació en el bicitrial promocionant la modalitat infantil Push-Bike-Trial (2011). Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, com la medalla d’argent al mèrit motociclista de la Federació Espanyola de Motociclisme (1964), la medalla d’argent al mèrit motociclista del Consell Superior d’Esports i el premi al Disseny Museu Reina Sofia de Madrid per la Monty B-221 (1998). L’any 2012 publicà un llibre amb les seves memòries, titulat No tinc 200 anys.