Descobert durant una excursió al Pirineu pel directiu del FC Barcelona Miquel Giró, es feu molt popular enfrontant-se a qui el volgués desafiar els dies festius al Parc de la Ciutadella de Barcelona, fet que li valgué el sobrenom d’“atleta del poble”. Es convertí en un campió pràcticament insuperable des del 1911 fins al 1917, arribà a acumular set rècords d’Espanya a la vegada (1916). A proposta de la publicació España Deportiva es creà un Campionat d’Espanya de cros per enfrontar-lo a l’atleta madrileny més rellevant, al qual guanyà, a Madrid, en les dues primeres edicions (1916, 1917). Els mateixos anys també fou campió de Catalunya de cros individual i per equips. Establí el rècord espanyol de l’hora (1913) i les millors marques d’Espanya de 800 m, 1.500 m, la milla, 3.000 m, 5.000 m, 10.000 m i marató. El 1917 es va retirar. El FC Barcelona instaurà la Challenge Pere Prat durant els anys vint en el seu honor.