El 1942 començà a formar part de l’equip català de gimnàstica, amb el qual aconseguí, com a capità, el Campionat d’Espanya i un segon lloc individual (1944). El mateix any també fou campió de Catalunya d’anelles i cavall amb arcs i segon en barra fixa. El 1945 fou delegat provisional i més tard president de la Federació Catalana de Gimnàstica (1945-65), de la qual fou un gran impulsor. Sota el seu mandat se celebraren uns campionats universitaris a Barcelona i els Campionats d’Espanya en primera i segona categories. També impulsà la gimnàstica d’aparells femenina i l’obertura internacional que culminà amb el Gran Premi Internacional de Barcelona. Posteriorment fou vicepresident de la federació espanyola (1965-75).