Pere Solé Junoi

(Barcelona, 7 de maig de 1905 — Barcelona, 25 de febrer de 1982)

Futbolista i entrenador.

S’inicià l’any 1922 a l’Avenç del Sport, refundat després en la Unió Esportiva Sant Andreu, i en la campanya 1926-27 s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol. Jugà en aquest equip durant deu temporades (1926-36) en la posició de mig centre. Fou campió de Copa (1929) i jugà 147 partits en les primeres edicions de la Lliga, en què marcà 17 gols. Després de la Guerra Civil continuà la seva trajectòria al Girona (1939-40), al Múrcia (1940-42) i l’Alcoià (1942-43). Com a entrenador dirigí l’Espanyol (1942-43), el Sabadell (1943-45), el Betis, el Melilla, l’Atlètic Balears, el Club Esportiu Europa (1955-57), l’Artiguense, l’Hèrcules de l’Hospitalet i el Vic (1961-62). Fou quatre vegades internacional per Espanya i també fou seleccionat per Catalunya el 1936.