També és coneguda com pesca subaquàtica o en apnea.
La pesca submarina és una activitat que es remunta als orígens de la humanitat. S’han trobat artefactes prehistòrics que demostren la seva pràctica fa milers d’anys. La pesca submarina moderna prové de la Polinèsia francesa, on els nadius pescaven submergint-se amb una llança o arpó. La tècnica fou importada a França i començà a popularitzar-se a la Costa Blava al principi de la dècada de 1930, i va ser practicada, entre d’altres, per l’escriptor nordamericà Guy Gilpatric. Es redactaren els primers reglaments, s’organitzaren les primeres competicions i progressivament es modernitzaren les ulleres, el tub de busseig, les aletes i el fusell automàtic. El 1950 es fundà als Estats Units l’Associació Internacional de Pesca Submarina (IUSA), que redactà la primera normativa internacional. El 1954 es disputà el primer Campionat d’Euro-Àfrica, promogut per la Federació Italiana de Pesca Submarina. El 1957 tingué lloc el primer Campionat d’Europa a Iugoslàvia i el 1958 el primer Campionat del Món a Portugal. La Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS) fou fundada a Mònaco l’any 1959 i a partir de llavors passà a regular les competicions internacionals de pesca submarina. El Mundial de l’especialitat es disputa generalment en països banyats pel mar Mediterrani o en països sud-americans. Les potències mundials de pesca submarina són França, Itàlia i Espanya, seguides de països com Portugal, Croàcia i Xile.
La pesca submarina a Catalunya
En la pesca submarina s’utilitza l’arpó, però no elements de respiració artificial
FECDAS
El primer que practicà la pesca submarina a Catalunya fou un japonès de nom Tokumori, que el 1929 visità les costes catalanes i acabà pescant amb un arpó lligat a l’extrem d’una canya de bambú. La pesca submarina, però, s’introduí a Catalunya per la Costa Brava al principi de la dècada de 1940 i d’allà s’estengué a la resta de l’Estat. Alguns dels pioners catalans foren, entre d’altres, Antoni Detrell, Joan Gimbernat, Carles Martí, Isidre Sistaré, Sebastià Vergonyós i Amadeu Traver, així com el francès resident a Barcelona Marcel Foret. També fou determinant l’acció de l’equip de waterpolo del CN Barcelona, que l’any 1941 viatjà a França i adquirí nous fusells de pesca. El 1943 tingué lloc a Cadaqués la primera competició de què es té constància. El 1946 es fundà l’Associació de Pesca Submarina (APS), primer club de pesca submarina d’Espanya i d’Europa, que al cap d’un any i mig ja tenia 200 socis i promovia nombroses activitats. L’any 1955 tingué lloc el primer Campionat de Catalunya, que guanyà Rossend Valls, i el 1956 el primer Campionat d’Espanya, que es disputà a Palamós. Els pescadors submarins de l’APS dominaren la competició durant els primers anys, tot i la creació de nous clubs com l’SPAS de Mataró l’any 1959. Entre els membres de l’APS destacaren noms com Joan Sadurní, amb diversos podis al Campionat de Catalunya; Carles Boronat, campió d’Espanya (1963), i especialment Josep Noguera, campió d’Espanya (1957, 1958, 1960, 1962), subcampió del món individual (1961) i campió del món per equips (1959, 1961, 1973). Una de les competicions més destacades de l’època fou el Trofeu Internacional Mero d’Or de Tossa de Mar, creat el 1960. Diversos directius catalans impulsaren la pesca submarina tant en l’àmbit català com estatal. El 1960 membres de l’APS i del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines (CRIS) organitzaren el primer Congrés Mundial d’Activitats Subaquàtiques a Barcelona. El 1967 es crèa la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques (FEDAS), impulsada per Lluís Maria Puyó, president durant disset anys (1967-84). Al mateix temps es creà la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), que des de llavors regula totes les competicions de pesca submarina d’àmbit català. Un dels més grans èxits organitzatius fou la celebració del Campionat del Món de pesca submarina a Cadaqués (1973). Poc després també destacà Josep Larena, vicepresident de la comissió de pesca submarina de la CMAS (1976-87) i president honorari des del 1988. El domini català en la pesca submarina estatal es veié ràpidament superat els anys seixanta per pescadors de les illes Balears. Tot i així, alguns catalans que destacaren posteriorment foren Isidre Gordo, campió d’Espanya (1980) i tercer per equips al Campionat del Món (1981), i Sergi Pérez, campió d’Espanya (1988). D’altra banda, tres clubs catalans guanyaren el Campionat d’Espanya de clubs: l’SPAS de Mataró (1994, 2012), l’APS de Barcelona (1999) i l’Skaphos de Palamós (2006). La pesca submarina es practica per tota la costa catalana, especialment a la Costa Brava.