La paleta té dues modalitats: la que es juga amb pilota de cuir i la que es fa amb pilota de goma. Al trinquet, s’hi juga a mà individual i a mà per parelles, a paleta de cuir i a paleta de goma, reservada també a les dones. En totes les especialitats, la pilota només pot fer un bot al terra. L’única que es juga en individuals i en parelles és la de mà. La resta es fa en parelles.
El frontis té una amplada i una alçària de 10 m. A un metre del terra hi ha una xapa que delimita fins on pot arribar el cop de la pilota. Al frontó de 30 m, la xapa està col·locada a 70 cm del terra. A l’esquerra del frontis hi ha una paret marcada amb unes línies verticals, que serveixen per a mesurar la distància del servei segons la modalitat. Al fons, hi ha la paret de rebot i, a la dreta, la contracanxa, espai entre la línia dreta del frontó i les grades, i que ha de tenir un mínim de 4,5 m.
El trinquet és una instal·lació que rep el nom genèric de “frontó de les trampes”. Té forma de capsa tancada i fa 30 m de llargada, 8 m d’amplada i 9 m d’alçària. A l’esquerra hi ha una teulada de 28,5 m, que té una alçària d’entre 1,90 m i 2,25 m i una amplada d’1,20 m. Sota aquesta teulada, s’hi col·loquen els components dels dos equips. La xapa és a 1 m del terra. En retornar del frontis, la pilota rebota en aquesta teulada i el bot és molt més complicat de retornar. A més, a l’angle dret del frontis hi ha un bisell, que també en dificulta el bot. La paret de la dreta és de vidre per tal que el públic pugui observar els partits.
En la pilota hi ha catorze modalitats diferents i quatre superfícies de joc. Al frontó de 36 m es juga a pala curta, paleta de cuir, mà individual i mà per parelles; al frontó de 54 m, a cesta punta, pala (pala llarga) i remunta. Les dues darreres modalitats estan reservades als professionals. Al frontó de 30 m es disputen totes les modalitats de goma: frontennis olímpic (amb pilota massissa), preolímpic (amb pilota pneumàtica), reservada també a les dones, i paleta de goma.
Les puntuacions s’han modificat des de l’any 2011. Abans d’aquesta data, a mà individual s’arribava fins als 18 punts, a mà per parelles fins als 22, a pala curta fins als 40, a paleta de cuir fins als 35 –igual com a cesta punta–, a frontennis fins als 30 o bé fins a 1 hora de temps màxim, i fins als 40 punts en les modalitats de trinquet. A partir de mitjan 2011, la Federació Internacional de Pilota canvià la puntuació amb vista a donar més emoció als partits. En l’actualitat, i en totes les modalitats, es juga a sets. A mà individual, s’efectuen dos sets a 10 punts, sempre que no hi hagi empat a sets. Aleshores n’hi haurà un de pròrroga, que es juga a 5 punts. Les altres modalitats juguen sets fins a 15 punts, i el de pròrroga, a 10 punts.
L’especialitat de mà és la més natural, la més antiga, la més delicada i la que requereix més precisió a l’hora de colpejar la pilota. Qui sap jugar a mà té més facilitats per fer-ho després amb la pala, la paleta o la raqueta. El pes de la pilota difereix segons la instal·lació: en frontó de 36 m té un diàmetre d’entre 60 cm i 62 cm i un pes de 101 g a 107 g, mentre que en trinquet el diàmetre varia entre els 59 cm i els 61 cm i el seu pes va dels 95 g als 97 g.
La cesta punta es juga per parelles en frontó de 54 m. Consisteix a recollir la pilota amb una cesta corba, deixar-la lliscar fins a l’extrem, afagar impuls i llançar-la contra el frontis. La pilota pot arribar a velocitats de fins a 300 km/h. Per això els jugadors porten casc des del 1968. La cesta, acanalada, és de fusta de castanyer i teixida amb una xarxa de vímet. També hi ha cestes de plàstic. El pes pot variar entre els 700 g i els 800 g. La longitud, des del guant, que és generalment de cuir, fins al centre de la punta, inclosa la curvatura, és de 90 cm a 100 cm. La pilota té un diàmetre de 60 cm a 62 cm i un pes de 130 g a 155 g.
El frontennis és l’especialitat que aglutina més practicants, federats o no, arreu del món. Es juga en frontó de 30 m, amb pilota de goma pneumàtica i amb raqueta de tennis, i és la modalitat que necessita menys temps de pràctica per començar a destacar. A l’inici, es jugava amb pilota de tennis, però quan els seus practicants adquiriren més tècnica, es canvià a la pilota actual, que rep dues denominacions: preolímpica i olímpica. El frontennis olímpic es practica amb raqueta de tennis amb cordatge doble o simple i pilota pneumàtica de cautxú de pressió alta. Aquesta modalitat aglutina el nombre més alt de practicants arreu del món.
Pel que fa a la pala, hi ha tres tipus d’especialitats, els jugadors de les quals també porten casc des del 1968. La que amb prou feines es juga és la pala llarga, que empra la pala de fusta de faig o freixe, d’una longitud de 55 cm, amb un diàmetre que varia entre els 46 cm i els 48 cm i d’un pes entre els 850 g i 900 g. Es practica en frontó de 54 m. L’especialitat de pala curta, que té unes mides de 49 cm a 51 cm i pesa entre 700 g i 800 g, es juga en frontó de 36 m, igual que la darrera especialitat, la paleta, la més nova de les tres. Fa 50 cm i el pes varia entre els 580 g i els 700 g.
La pilota a Catalunya
Els orígens del joc de pilota es remunten a l’època dels imperis grec i romà, i es practicava amb assiduïtat. Des dels emperadors fins al poble, passant pels legionaris, que, amb les seves conquestes, el van estendre per Itàlia, França, Bèlgica i la península Ibèrica.
Al segle XV, el joc de pilota es jugava en quasi tots els barris de París. Al País Basc prengué gran volada i és per això que les seves especialitats es coneixeran com a pilota basca fins el 1970. La pilota entrà a Catalunya el 1697, quan s’obrí un frontó al barri de la Ribera de Barcelona, en un carrer que posteriorment rebé el nom de Joc de la Pilota, i un altre a Sant Vicenç de Sarrià. El 1806 ja hi ha un bon grapat de frontons o trinquets públics i particulars. Durant els segles XIX i XX, Barcelona ha estat una potència en l’esport de la pilota a causa de l’elevada xifra de frontons, indústries i empreses, així com de la gran quantitat de jugadors, amateurs i professionals, que han sorgit a Catalunya. L’ambient de la pilota catalana i l’alt nivell dels seus pilotaris van fer que arribessin a Barcelona diversos jugadors amateurs del País Basc i Navarra per tal de competir-hi en campionats de primera categoria, en els quals s’enfrontaven entre dotze i quinze parelles. A causa de la importància de la pilota a Catalunya, al segle XIX van aparèixer algunes revistes especialitzades. Les més destacades foren El Frontón (1893), La Cancha (1895), La Cesta (1896) i El Pelotari cómico (1896). Posteriorment es publicà Sport vasco (1911).
Partit del Torneig Internacional de mà per parelles Ciutat de Barcelona
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
La competicions als frontons de Barcelona al llarg dels segles XIX i XX tingueren molta importància. Va haver-hi etapes en què funcionaven a la vegada vuit frontons amb jugadors professionals que oferien fins a tres sessions diàries, cosa que no ha aconseguit cap altra ciutat del món. A causa del ressò obtingut per aquests professionals, pràcticament tots basconavarresos, començaren a sorgir jugadors afeccionats catalans que aviat aconseguiren grans èxits.
La Federació Catalana de Pilota (FCP) es constituí el 1924 i la primera junta de la qual es té notícia fou presidida per Manuel Balet Crous, que més endavant fou president de la Federació Internacional de Pilota. Amb motiu dels traspassos en matèria esportiva a la Generalitat, la FCP prengué personalitat jurídica pròpia el 1981, i des del 1985 és presidida per Agustí Brugués.
Les competicions reglamentades s’organitzaren a partir del 1925, quan es creà la Confederació Espanyola de Pilota Basca. Catalunya hi participà contra les federacions d’Àlaba, Aragó, Biscaia, Castella, Guipúscoa, Navarra i Salamanca. El 1940 s’organitzà el Torneig Federacions, la competició més important en el sector afeccionat i que es portà a terme pel sistema de lliga, tots contra tots i a doble volta. Posteriorment, les quatre primeres federacions classificades disputaren la Copa pel sistema d’eliminació. Els anys cinquanta i seixanta es va mantenir una activitat constant i efectiva en tots els ordres: aparegueren noves instal·lacions, nous jugadors i s’obtingueren diferents èxits, particularment en cesta punta. Els anys setanta s’inicià una davallada en tots els aspectes, a causa, sobretot, del pas al professionalisme d’alguns dels millors jugadors de cesta punta, encara que ràpidament es tornà a remuntar gràcies a l’aparició de bons palistes, malgrat que a Barcelona ja havien desaparegut diversos frontons.
Alguns d’aquests frontons barcelonins, que marcaren una època, són el Colón (1882), el Barcelonès (1888), el Beti-Jai (1894), el Terrasense (1895), el Condal (1896), el Principal Palace (1917), el Novetats (1929), el Chiqui (1935), el Catalunya/Barcelona (1939), el Sol y Sombra (1940) i el Nou Món (1942), entre d’altres, on jugaven bàsicament els professionals. Dels frontons amb competicions amateurs cal parlar del Reina Amalia (1947), el Bac de Roda (1991) o el Vall d’Hebron (1992), entre d’altres. Fora de Barcelona, cal destacar el tarragoní Beti Jai (1904) i el Lleida (1942), situat a la capital del Segrià.
Víctor Mariscal durant el Campionat d’Espanya de frontennis, la modalitat més popular de pilota
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
A partir dels anys vuitanta, a la Federació Catalana de Pilota es començà a treballar per l’assentament de les escoles oficials de pilota. És en aquesta etapa quan aparegué l’expansió del frontennis, amb èxits com el Campionat del Món del 1990 i medalles als Jocs Olímpics de Barcelona (1992). El 2012, la pilota catalana superà els 50.000 practicants, dels quals gairebé 3.000 posseeixen llicència federativa, i hi ha 103 clubs afiliats. La selecció catalana participa en els vuit campionats estatals de seleccions autonòmiques i ha obtingut èxits en campionats internacionals. Especialment a partir del 2000, quan la FCP, sota la supervisió del Consell Català de l’Esport, participà en un seguit de campionats internacionals: Capitán San Luis a l’Havana, on competeixen totes les especialitats; Catalunya-Ligue de Midi Pyrenées, que es juga en la modalitat de ferramenta, amb campionats alterns a Barcelona i a Tolosa de Llenguadoc; el Catalunya-Iparralde (quaranta-quatre edicions el 2012), i també el Torneig Internacional de mà per parelles Ciutat de Barcelona. L’any 2007, Barcelona també organitzà, a través de la FCP, la V Copa del Món de mà individual i per parelles, paleta de cuir i pala curta, en què la selecció estatal obtingué la medalla d’or en les quatre disciplines. El mateix any, també a Barcelona, es portà a terme el Campionat del Món de cesta punta en la categoria sub 22, en el qual Espanya assolí el subcampionat. El 2012, s’organitzà la Copa d’Europa de clubs, oberta a les quatre especialitats de la V Copa del Món.
La pilota ha estat un esport de llarga tradició familiar a Catalunya. Cal recordar els noms dels Balet, Mirapeix i Pedragosa en cesta punta; Brugués, Díaz, Hernández i Masip en pala i paleta; Arribas i Cabrero en mà, i Campoy en frontennis. Així mateix, han destacat els palistes Ivan Calbó, Carlos Sanz, Ton Alujas, Marc Capdevila, Raúl Oterino, Josep Bravo, Antonio Carretero i Emiliano Skufca, considerat el millor jugador del món des del 2006 en paleta i pala curta; Jordi Vidal, palista i frontennista; els jugadors de pilota Joaquim Vidiella, Alejandro García i Carmelo Ezpeleta, i els jugadors de frontennis Sara Domingo, Sandra Cortés, Pere Fité, Ferran Velasco i Víctor Mariscal. Tots han aconseguit títols estatals i alguns de mundials.
Entre els diversos clubs cal esmentar el Club Gimnàstic de Tarragona, (fundat el 1918), el Club Natació Barcelona (1922), el Vasconia (1924), l’Atano (1929), el Club Pilotari Santa Eulàlia, de l’Hospitalet de Llobregat (1930), el Club Natació Terrassa (1935), el Club Natació Igualada (1940), el Club Deportivo Piscinas (1946), la Unió Esportiva Horta (1954), el Grup d’Empreses Seat (1958), el Club Pilota Cerdanyola (1969), la Casa de los Navarros (1973), el Pilotari Santa Coloma (1974) i el Club Sant Fost (1975). Posteriorment, han aparegut el Club Frontennis Igualada, el Club Frontó Berga, el Club Frontó Roquetas, el Club Frontennis Abrera i el Club Frontennis Cerdanyola.